>

 
                   
Al terme municipal de El Campello, a la partida del Ramellat, al nord de l’A7, està el Barri Bonny a què s’accedix per la carretera local que conduïx a Busot.
                                
                   
El nom li ve del fundador d’una de les més importants empreses agroalimentàries que operen a Alacant, Múrcia, Almeria i Tenerife: Bonnysa Agroalimentària. Antonio Bonny, exportador d’origen anglés, va crear en 1956 a Tenerife les bases d’un complex de producció i comercialització de productes agrícoles, sobretot plàtans i tomaques, amb forta presència en L’Alacantí. Va renovar les tècniques de cultiu i el reg tradicionals i la seua actuació va accelerar canvis substancials en l’agricultura de la comarca. En els anys 60-80 col•locava a uns 300 treballadors fixos i 2000 temporers en les setmanes de recol•lecció. Aquesta demanda va atraure a immigrants temporers d’Andalusia oriental, Extremadura i La Manxa. Per a allotjar-los va instal•lar uns quants albergs construïts amb materials prefabricats.
                      
                       
Per als empleats va alçar en El Campello un barri de nova planta, a manera de xicoteta comunitat o colònia, en terrenys de secà de la seua propietat. Són tres carrers traçades a cordell, paral•leles entre si i amb cases d’única planta i pati posterior; de construcció sòlida i d’aproximadament 120 m2. Uns dels carrers s’anomena Blas Infante, en honor de l’impulsor de l’andalusisme federalista assassinat per falangistes a l’agost de 1936.
                
                     
El poblat era de propietat de l’empresa i allotjava als treballadors de confiança i fixos. Eren famílies nombroses; els hòmens treballaven en el camp, les dones en els magatzems i els escolars anaven al col•legi de primària amb menjador, situat junt amb l’església, jardins i camp d’esports. L’allunyament físic reforçava l’allunyament cultural amb el poble. Era una comunitat prou aïllada; els jóvens baixaven a la platja i els majors un dia a la setmana anaven per comprar a la tenda de la plaça del Pi, dilatació del carrer Convent ara sense pi que va tancar fa uns anys.
                 

                          
Hui aquests trets s’han modificat. La mà d’obra és contractada per mitjà d’altres sistemes; la comunicació és més fluida; part de les vivendes són de propietat privada i els descendents dels primers immigrants treballen en diferents sectors i s’han establit en El Campello o en altres localitats. La població campellera ha augmentat molt en poc de temps (2001: 19545 censats; 2005: 23948; gener 2009: 27.011) però el barri s’ha mantingut estable (2001: 115; 2005: 102; gener 2009: 117)
                            

El Col•legi Fundació Antonio Bonny-Sebastiana Manrique de Lara és una institució benèfic-docent fundada en 1970 amb el patrimoni de la viuda Senyora Sebastiana heradat al morir el seu marit en 1964. És un sòlid i lluminós edifici de dos plantes, dedicat a l’ensenyament primàri i integrat en la mateixa parcel•la amb l’annexa església.
                       

                   
Aquesta és una obra poc coneguda de l’arquitecte Juan Guardiola Gaia (Reus, 1927- Alacant, 2005). Construïda en 1963, consta de planta rectangular amb nau única precedida de pòrtic, format per arcs apuntats, façana de maçoneria i coberta dos aigües. Destaca sobre l’horitzontalitat del conjunt una torre-campanar, adossada a la nau, de planta rectangular i estructura de formigó tancada per pantalles de zelosia de ceràmica. La senzillesa de recursos dota de força plàstica a l’obra. Contrasta l´ús de la pedra vista i de l’ocre ceràmic, les línies rectes i les corbes. Tot regit per una geometria racional en les proporcions.  Elements claus del llenguatge de Guardiola que poden observar en l´ampla producción que deixà a Benidorm i Alacant.
                                     

Antiga tenda del carrer Convent

                                                            

CARLES SALINAS SALINAS